Miquel Fullana

Memoria Civil, núm. 1, Baleares, 5 enero 1986

Jaume Pomar

 

"Certes informacions són un llastre molt feixuc per continuar la vida"

La coalició republicano-socialista, a les eleccions del 12 d'abril del 31, a Palma només guanyà a Els Hostalets, Ca'n Capes i El Molinar

La façana de la casa de Miquel Fullana és, abans de entrar, una imatge reflex que anticipa alguns trets fonamentals del resident i propietari, que també eb va ser el projectista. Típica construcció dels anys 30, en la qual hom hi pressuposa un pati o jardí interior, protegeix les finestres amb persianes de guillotina en dues rengieres corresponents a dues plantes. Una petita barrera de ferro i tres graons separen la porta d'entrada de la voravia del carrer, Ja dintre, hom verifica que els ensenyaments del noucentisme català s'alien amb l'atquitectura tradicional mallorquina, sota una concepció general que deu molt al cubisme italià.

"Vaig comprar aquest solar a la mare de Guillem Forteza, l'arquitectem i jo vaig fer el projecte que ell firmà a finals del 35 o a principis del 36"

Ens trobam a un despatxet que dòna a un pati interior, envoltats de llibres escrits en català als prestatges. Enfront de la taula, unes acurades reproduccions de Vermeer, obra de l'entrevistat. La seva vocació inicial havia estat, des de molt nin, artista pintor. Estudià dibuix artístic amb Pere Gáffaro, Joan Pizà i Jaume Pons Frau a l'Escoka Graduada i dibuix lineal i arquitectònic amb Mariano Calleja i Pere Barceló, a l'Escola d'Arts i Oficis. I mogut pel seu esperit autonomista, als 18 anys el trobam prop dels homes que varen fundar l'Asssociació per la Cultura de Mallorca: Elvir Sans Rosselló, Josep Quint Zaforteza, Joan Capó Vall de Padrinas, Emili Darder .. L'any 1931 entrà a treballar com a deliniant amb l'arquitecte Guillem Forteza.

Les eleccions del 12 d'abril de 1931

- A les eleccions que donaren entrada a la República dins Espanya, jo m'havia oferit voluntàriament a Emili Darder i Francesc Villalonga, que havia estar diputat amb la Primera República, per fer propaganda i recolzar una agrupació republicana integrada amb persones de distinta procedència. Feia un any que jo estava afiliat al Partit Republicà Demòcrata Federal. El triomf del 14 d'abril jo el record com un esclat de gran alegria popular per tota la ciutat de Palma. Era un dimarts i, a primera hora de la tarda, la Plaça de Cort estava plena de gent que aviat començà a desplegar la bandera republicana de tres colors. Després, enmig d'aplaudiments, les noves autoritats republicanes s'adraçaren al poble, des del balcó de la Sala, amb encesos parlaments que acabaven amb la recomanació de viure la jornada d'alegria amb ordre i seny. Hi havia el radical lerrouxista Francesc Julià, que prengué possessió de la Diputació. en Llorenç Bisbal, socialista i ugetista primer Batle de Palma i el federal Francesc Villalonga, que va fer tocar a sometent la campana d'en Figuera. La bandera republicana i la mallorquina onejaren al balcó de l'Ajuntament. Després la multitud va anar a Govern Civil on n'Antoni Pou va prendre possessòria.

- I a la recomanació de mantenir l'ordre, va ser respetada?

- "En general, sí. Una comissió gestora provisional, integrada per homes de les distintes vessants republicanes, es va fer càrrec de la situació. Potser jo només record que, ja a posta de sol, vaig veure damunt el Born un grup de gent obrera que venia del Moll, amb una bandera republicana i que duien a les mans pelleringos d'una bandera monàrquica que havien esqueixada".

- Palma, en tot cas, havia estat una de les poques capitals de província espanyoles on la República no havia guanyat.

- "Efectivament, a Palma vàrem ser minoritaris. Només vàrem guanyar al Tercer Districte , que s'integrava amb tres barriades obreres: Els Hostalets, Ca'n Capes i El Molinar. Al meu parer aquí va ser decisiva l'actitud d'en Joan March, del Partit Liberal Monàrquic, que va inclinar la balança a la dreta amb la compra de vots.

 

L'arquitectura de la República-escoles

"L'any de l'adveniment de la República jo treballava desde feia nou anys al despatx d'en Guillem Forteza, que havia nascut el mateix dia que jo tretze anys abans. El primer ministre d'Instrucció Pública, en Marcelino Domingo, ere mestre d'escola. Sensibilitzat enfront de la deplorable situació de l'ensenyament dins Espanya, va promoure una campanya intensiva de construcció d'escoles. Aquí a Mallorca, en Forteza fou l'encarregat de portar envant aquesta tasca i jo vaig treballar en íntima col·laboració amb ell"

En Guillem Forteza i Pinya ostentava els següents càrrecs: arquitecte diocesà de Mallorca (1919), arquitecte director de Construccions Escolars de l'Estat a Balears (4/3/1921), delegat de Belles Arts de Balears (24/7/1931)m arquitecte municipal de Palma (13/12/1933). Pot semblar paradoxal, però Marivent és una de les seves millors obres. Projectà grups escolars a molts de pobles de Mallorca: Vilafranca de Bonany, Maria de la Salut, Algaida, Bunyola, Montuïri, Llucmajor, Artà. Són també obra seva: Can Alzamora, la Banca March del carrer de Sant Miquel, l'Hotel Victòria (abans Reyna Victoria), etc.

- "Fos projectant, dirigint les obres o d'altres formes jo vaig estar present en la construcció de totes les escoles que es varen fer a Mallorca entre 1922 i 1935, fins a la darrera que va ser el Grup Escolar Jaume I, a Sa Faixina. Concretament a l'escola de Montuïri, tambe bastida l'any 1935, el projecte és totalment obra meva, encara que, com altres vegades, el firmava en Forteza. Ell em va dir que la fes jo, puix que pertanyia al mateix partit que el batle del poble, en Joan Mas i Verd ... I també en el pla urbanístic vaig col·laborar molt de prop amb ell. Encara que ell fos arquitecte municipal, la majoria de treballs no els donava als deliniants de l'Ajuntament, sinó que els portava a l'oficina, on jo els feia, com és el cas de la Plaça de les Columnes .. En urbanisme, pero, crec que la seva tasca va ser purament teòrica, no s'ha pogut realitzar. Ell pensava en una ciutat que només tenia 2.000 cotxes i, actualment, les vies haurien quedat molt estretes ..."

Als seus vuitanta anys, en Miquel Fullana es mou amb agilitat envejable. Puja i baixa les escales de casa seva amb una rapidesa prodigiosa i guarda memòria exacte i precisa dels fets. Jove d'esperit, no guarda ombres de ressentiment que puguin enterbolir la seva mirada clara, directa, espontànea i confiada. Una mirada que encara sap posar-se sobre la bellesa de les coses -una dona, una paisarge-, per a expressar-ho a les teles amb carbons i colors.

.

"El municipal que m'havia detingut al 36, després en demanà perdó"

La guerra civil

-"Aquell 18 de juliol era diumenge. Quan la dona tornà del mercat em demanà: "què passa?" Havia vist metralletes muntades per la Plaça d'Espanya, que aleshores es deia d'Eusebi Estada, falangistes pel carrer uniformats i gent que cantava. Després vaig saber que els dirigents havien fugit o s'havien amagat. Dilluns vaig anar, com sempre a l'oficina i en Guillem Forteza ja era partit a Barcelona, després passà a França. No es va presentar ni un sol dels altres empleats. Vaig mantenir obert el despatx, on cada dia hi treballava jo totsol, fins que em varen venir a detenir, a la mateixa oficina, al carrer de Sant Bartomeu. Va ser pel novembre. Un senyor es presentà dues vegades, primer de guàrdia municipal i després de paisà. Si el veia el coneixeria, perquè havia estat afiliat a Acció Republicana i feia de fotògraf. El matí em digué que em presentàs al comandant municipal, el qual em digué que ell no sabia res i que no m'havia enviat a demanar. A la tarda tornà el mateix guàrdia, que em va dura a un pis de la Plaça de Santa Magdalena. Allà hi havia un conegut meu, oficial de telègrafs, convertit en policia secreta de Falange, Em varen fer una fitxa i em portaren detengut a una presó que es trobava al carrer de la Glòria. Si no vaig errat era el 23 de novembre. Allà vaig compartir un quartet de dos per dos metres amb dues persones més i l'endemà em portaren a Can Mir, on hi vaig estar un mes. Després, al camp de concentració de Regana i alguns mesos després a Illetes. Passava de ser pres civil a pres militar perquè, com a sergent de complement, no m'havia presentat voluntari quan el capità Bayo havia desembarcat a Porto Cristo. M'acusaren de "rojo separatista", però es va sobreseure la causa. L'any 38 era fora. Un dia pel carrrer algú tocà l'espatlla. Era el municipal que m'havia detengut. Em demanà perdó i quan em digué que estava disposat a contar-me qui era que l'havia enviat a detenir-me vaig respondre que m'estimava més no saber-ho perquè hi ha informacions que podern ser un llastre molt feixuc per continar la vida"