Rossi a Mallorca

Memoria Civil, núm. 36, Baleares, 7 septiembre 1986 

Segons algun historiador Rossi hauria organitzat els Dragones el 22 d’agost amb 25 voluntaris, per la qual cosa hauria d’ahver arribar a l’illa el 19 d’agost amb els tres Savoia S55 que foren bombardejats per l’aviació republicana en el port de Palma o en un vaixell italià.

De fet apareéis a les notícies del Servei Militar d’Informació el 27 d’agost, que dona compte d’una visista al Front.

Mitin del comte Rossi a Manacor, a la seva esquerra Luis García Ruiz i Mateu Zaforteza Musoles i més a la dreta el bisbe Josep Miralles

El dia 30 d’aquest mes, participà a una reunió a la Comandància Militar, on amenaza amb la retirada de les forces italianes si no s’aconsegueix substituir el cap d’operacions militars, Ramos Unamuno. El 31 hi torna haver reunió a bord del Fiume, on García Ruiz anuncia la seva designación com nou cap d’operacions.

Hom no pot assegurar-se que prengués part a la presa de Son Corb amb els Dragones, però dia 4 de setembre és ampliamente fotografiat al Port de Manacor després del reembarcament republicà També ho és fotografiat a la desfilada i missa de campanya del dia 6 de setembre (Palma, al monumento a Ramon Llull, vora l’Institut). Hi participà a cavall i feu una teatral abraçada a García Ruiz i Esquivias.

El dia 8 de setembre va al Te-Deum de la Seu. El presideix just devora el comandant militar. El dia següent, visita Esporles amb el Marquès de Zayas. Son rebuts amb repicades de campanes i hi fa un discurs.

El dia 11 de setembre, van a Llucmajor i Porreres, on també parla des d’un balcó. Dia 12, visita Inca i dia 13 Capdepera, després d’assistir als funerals perls morts al Front que es celebrà a Manacor, on presidí la desfilada.

A la seva campanya de visistes i discursos hi hem d’afegir la jornada de dia 14 de setembre pel Raiguer (era rebut multitudinariamente com el salvador de l’illa). A Consell l’obsequiaren amb una sobrassada de més d’un metre.

Dia 17 de setembre fa un periple per la vall de Sóller, Valldemossa, Deià, Bunyola … i el 20 participa activamente en la conquista d’Eivissa.

A la tornada, el periple és pels pobles del Pla. A Montuïri es dedicà un carrer a Garcia Ruiz. Amb motiu de l’esdeveniment donàren la llibertat a 23 presos del dipòsit municipal.

Dia 30 assisteix amb Zayas i el cònsol italià, Facchi, a una festa benèfica al teatre  Líric. La seva presència provoca tal entusiasme que es veu obligat a parlar al públic.

Dia primer d'octubre sembla que presideix un festival taurí a Inca i visita Muro. I el dia 4, amb motiu de l’anomenament de Franco com a Generalíssim, parla al públic des del balcó de Cort.

Ha de respondre amb unes paraules a l’expectació del públic en una funció de la Capella Clàssica al Teatre Principal, a benefici de les cuines econòmiques.

El dia 9 d’octubre visista Alcúdia i, el dia 11, el trobam a Establiments, a l’acte de bendició de banderes de la Falange Local.

Encara que tothom li espera, no asisteis a la funció benèfica del Teatre Balear el 17 d’octubre. Però, el 22, apareéis a la presidència dels funerals pel General Goded. Dia 20, visista el seminari.

El 25 d’octubre la premsa també dona compte de la seva asistencia a l’acte de bendició de banderes de la secció femenina a l’església de Monstision, on feu un parlament. I al mateix dia presideix un festival hípic en honor als “Jinetes d’Alcalá”. I el dia, 26, juntamente amb la resta d’autoritats, asisteis al funeral pels falangistes morts a la Seu. Feu un parlament públic juntamente amb Zayas i Néstor Gallego, que es trasmití per Radio Mallorca.

Durant 15 dies no apareéis gaire en públic: no va a la inaguració dels vols d’”ALLA VITTORIA” ni a la bendició de la bandera de F.E. de Sa Pobla. Tampoc és present al balcó de Cort, on s’adreçaren totes les autoritats per celebrar la imminent conqusta de Madrid, el 7 de novembre. Es també el gran absent al dinar-homenatge a Garcçia Ruiz, el dia 8 de novembre. No hi remet, tan sols, telegrama d’adhessió. I la seva absència es fa notar, també, als actes d’homenatge a Italia que feu Falange, el dia 11.

El dia 16 reapareix a un té en honor al governador civil Torres al Grand Hotel. Hi pronuncia un discurs. I la premsa dóna compte del creuament de cartes amb el Comandant, Benjumea, el cap de l’Estat Major (Marin) i el Bisbe Miralles, amb motiu de l’establiment de relacions diplomàtiques amb França.

Assisteix al festival de gimnàsia educativa de les organitzacions juvenils de Falange, el dia 22. I el 26 de novembre, sense previ avís, visista les cuines econòmiques, acompanyat de Zayas. Fou molt comentat el fet que donàs cinc duros a un al·lotet que el saluidà a la feixista.

El mateix dia, presideix la desfilada de tropes de marina italianes en una diada de germanor de les dues nacions. Després del Governador parla al públic des del balcó de Cort.

Dia 29 de novembre, asisteis als catecismos dels Teatins on es projecta una pel·licula italiana sobre Etiopia. Acaba dient que no era italià sinó italo-espanyol.

El dia 2 de desembre se li ret un homenatge per part de Falange al Teatre Principal. Enm el seu discurs fa vots per la unitat “hispano-italiana”. El dia 4 va a la festa del cos d’Artilleria i, dos dies després, a la col·locació de la primera pedra del nou Govern Civil.

Dia 18 de desembre es publica a tota la premsa una nota anunciant la propera despedida de Rossi. L’endemà participa a la festa d’aviació a Son Sant Joan. Hi fa un discurs en nom dels aviadors.

El dia 22, la premsa publica la carta d’acomiadament a Zayas i i el dia 23, abans de partir amb el seu intèrpret, el pare teatí Julià Adrover, realitzà el darrer acte públic a Mallorca: resar davangt el cadáver d’Arturo Rizzi.

EL LLEO DE SON SERVERA

El pas del temps i els esdeveniments, han diluit els entusiasmes en torn de la figura de Bonaccorsi. El seu paper d’activador “psicològic” fou interpretat com a fanàtic repressor o com valent salvador de Mallorca, en el seu temps. Més tard, se’l ha mirat com pura anècdota.

La historiadora Rosario Quarteraro reinterpreta el seu paper com ejecutor d’una confusa política feixista de Mussolini en el Mediterrani, que tenia com a objectiu rompre la tradicional hegemonia franco-britànica. Aquesta política no estava gaire planificada i depenia dels esdeveniments, malgrat els pactes de Mussolini amb el dictador Primo de Rivera o amb els monàrquics una vegada catgut el govern Azaña.

Si l’espionatge anglès s’havia posat a l’aguait, quan Gil Robles es responsabilitzà del Ministeri de Guerra l’any 1935 i permet reforçar les lines de defensa del Mediterrani, es va mantenir impassible davant l’ajut italià al bàndol nacional durant la guerra civil i no va denunciar dabant el Comité de No-Intervenció cap apresament dels seus vaixells. L’agost del 36, preocupava al govern Anglés la situación favorable d’una eventual invasió italiana de Mallorca. I al final del mes d’octubre sembla que esperava el definitiu cap de mà italià a Mallorca.

El ministre d’assumptes exteriors italià, Ciano, tenia un doble programa: com a mínim instal·lar una base permanente d’operacions militars a Mallorca i establir una zarxa comercial. Com a màxim col·locar Mallorca sota control italià. Aquest programa màxim sembla per la “missió especial” encomanada a Rossi. Però fracasa, perquè no va saber trencar l’oposició dels requetés i crear un “bon clima” (la necessitat de la protecció italiana a patir de la provocació d’una pressió constant dels republicans) amb els militars.

Ciano el 14 de desembre envià un telegrama a Rossi (“La missió confiada a Palma port considerar-se realitzada a plena satisfacció. Desitjo que torneu al regene. Acomiadeu-vos d’aquestes autoritats i tingue.hi una actitud de camarederia cordial i, fent-los present que en qualsevol momento que fósses necessari, hi tornarieu de seguida. Mentrestant tenc una altra missió delicada i necessari, hi tornareu de seguida.. Mentrestant vull confiar-vos una altra missió delicada”), que aquest deixà translluir a la seva carta  publicada a la premsa de Mallorca despedint-se de Zayas. La diplomàcia italiana havia decidit deixar de banda el programa màxim una vegada iniciat el mínim.

Rossi marxava amb l’aureola d’una llegenda i molta popularitat. Quasi bé tots els ajuntaments de l’illa l’havien anomenat fill predilecta. I dos pobles (Alaró i Maria) li dedicaren un carrer. Ara, el sobrenom de Comte Rossi “el lleó de Son Servera”, ha esdevingut quasi bé descriptor d’unes pretensions iróniques, però no per això menys real.