|
Alexandre Jaume Memoria Civil, núm. 39, Baleares, 28 septiembre 1986 Antoni Nadal Alexandre Jaume i Rosselló va néixer l'any 1881 a Montevideo (Uruguaí). Va estudiar Dret a Barcelona i a París. Polític liberal per la influència familiar, l'estada a Paris el posà en contacte amb el pensament del polític socialista Jaurès. Tornà a Palma cap l'any 1903 o el Partit Liberal li proporcionà una acta de regidor de l'Ajuntament de Palma. Al cap de poc temps, Jaume renuncià públicament el caciquisme dels partits monàrquics. Tot seguit inicià una dilatada col·laboració en el diari La Ultima Hora. El seu caràcter reservat i propens a l'humanisme l'allunyaba de la política activa. Això no obstant, l'idealisme pogué més que el caràcter i se sentí moralment obligat a intervenir en alguns actes antimauristes. Primer intel·lectual del Socialisme illenc El novembre de 1917, Llorenç Bisbal -qui havia estat elegit regidor de l'Ajuntament de Palma feia poc- li demanà l'afiliació des de les planes d'"El Obrero Balear". L'afiliació d'Alexandre Jaume al PSOE s'esdevingué el maig de 1919, enmig de les tensions internes que culminaren en l'escissió comunista i quan l'Agrupació Socialista de Palma només comptava amb 28 militants, Alexandre Jaume fou el primer intel·lectual que hi ingressà. Els anys 10, ell, Gabriel Alomar i Llorenç Bisbal integraren una tertúlia en el taller de Bisbal. Alexandre Jaume ja havia deixat d'exercir la seva professió aleshores i estenia les seves col·laboracions periodístiques a "El Obrero Balear", "Aires de fuera", (setmanari socialista maonés), "El Día", etc. El 27 de març de 1923 fou expulsat, juntament amb altres militants, de l'Agrupació Socialista de Palma, per haver donat suport a l'abstenció electoral en benefici dels liberals verguistes. Jaume es va donar de baixa del partit, encara que hi tornà aviat. Sota la Dictadura s'adherí a les posicions ideològiquesd'Indalecio Prieto, del qui era amic, i rebutjà qualsevol intent de col·laboració. També es va mostrar partidari del que més endavant fou conegut per Front Popular. Del 1923 al 1926 dirigí una secció d'El Obrero Balear" titulada El socialismo en el extranjero. Alexandre Jaume fou, també, el representant del socialistes mallorquins en molts d'actes culturals (entre d'altres, a l'homenatge pòstum que es va tributar a Joan Alcover en el "Circulo Mallorquin"). Activitat durant la República En proclamar-se la Segona República fou un dels polítics que aconsellà el manteniment de la serenitat des del balcó de l'Ajuntament de Palma i els primer dies en presidí la Gestora Municipal, substituint Llorenç Bisbal per malaltia. Fou elegit diputat per a les Corts constituents el juny de 1931. Sembla que no desenvolupà una gran activitat com a diputat, però afavorí la inserció del socialisme mallorquí dins el PSOE, portà dirigents madrilenys a l'illa, fou vocal de la Federació Socialista Balear en el comité estatal i va escriure unes cròniques excel·lents sobre la política espanyola, reunides en un llibre titulat Impresiones de un constituyente (Palma, 1933). L'any 1933 exposà en "El Obrero Balear" la seva opinió sobre l'Estatut d'Autonomia. Sense oposars'hi (Alexandre Jaume sempre es va proclames, de més a més, català de Mallorca) afirmà que encara no n'havia arribat el moment, perquè l'autonomia solament beneficiaria les dretes en aquelles circumstàncies. Del 1934 al 1936 passà llargues temporades en el Port de Pollença, gairebé retirat del món de la política,l tot i que es presentà sense éxit a les eleccions a Corts de 1933 i 1936. D'altra banda, l'any 1935 publicà a Felanitx un nou llibre, La insurrecció de Octubre. Cataluña, Asturies, Baleares. Com és sabut, en els darrers anys de la República tingué lloc una forta disputa, primer ideològica i més tard política, entre les diferents tendències del Partit Socialista. La defensa dels dirigents prietistes i de unitat d'acció amb l'Esquerra Republicana reportà a Alexandre Jaume l'acusació de "centrista" per part de les Joventuts Socialistes i dels seguidors de Largo Caballero, amb els quals va sostenir una polèmica tibant. A més, en el transcurs del Tercer Congrés de la Federació Socialista Balear (abril de 1936), fou derrotat per Ignasi Ferretjans en l'elecció de delegat al comité estatal del PSOE. La moderació d'Alexandre Jaume es va commoure, però, per l'atemptat a la Casa del Poble de Palma el 4 de juny de 1936. En aquella ocasió va publicar un article força radical i contundent que mig anys després fou esgrimit, indefectiblement, pel fiscal de la seva causa. El matí del 19 de juliol de 1936 Alexandre Jaume ja es trobava descansant en el Port de Pollença quan fou detingut i traslladat al Castell de Bellver. Allà va redactar alguns escrits que li interceptaren i que li comportaven la part més sòlida de l'acusació (si es pot parlar de "solidesa" en aques cas). Els dies 15 i 16 de febrer de 1937 se celebrà la vista de la causa contra Alexandre Jaume, Emili Darder, Antoni Ques, Jaume Garcia i Ignasi Ferretgans (aquests dos darrers declarats en rebel·lia). El consell de guerra ordinari tingué lloc a l'Audiència Territorial de palma i el presidí el tinent coronel d'Infanteria Diego Navarro. L'advocat Lluís Alemany s'encarregà de la seva defensa. El fiscal demanà la pena de mort per a Alexandre Jaume perqué aquest era, digué, un propagandista perillós. Se l'involucrà en una delirant "Clave Lenin" que hauria exterminat gairebé tots els mallorquins de dretes i finalment se'l condemnà per haver abandonat la seva classe social originària. Fou afusellat el matí del 24 de febrer de 1937 en el cementiri de Palma, juntament amb Darder, Mateu i Ques. Alexandre Jaume fou l`´unic d'entre ells que no sol·licità ni rebé els "auxilis de la religió" |