Entrevista: Joan Oliver Araujo

Memoria Civil, núm. 7, Baleares, 16 febrero 1986

Jaume Pomar

 

Als seus 26 anys, en Joan Oliver Araujo pertany a una novíssima generació d'intel·lectuals mallorquins que envesteix la reconstrucció i l'hermenèutica de la història amb voluntat clarificadora i esperit crític insubornable. Una generació que ha tengut la sort d'obrir els ulls a la realitat quan el franquisme ja feia el bategot o, millor encara, a trenc de dia de la democràcia. I que ha desgrat de tot s'han afegit a la continuació, difícil i soferta, d'una lluita per trencar el silenci antic i molt llarg del qual saben que vénen.

El professor de Dret Constitucional -altre temps anomenat Dret Polític- a Palma. Es seu primer llibre pubicat es titula: La II República en Baleares: elecciones y partidos políticos (Ensayo de sociología electoral balear). Número 1 de la seva promoció, obtingué el Premi La Ley i té en premsa la tesi doctoral.

Per Oliver Araujo dins el Front Popular hi havia plantejaments diversos: des del simplement electoral d'Esquerra fins al antifeixista del PCE

La societat balear davant les eleccions

- El sistema electoral de la República era el majoritari correjit, molt semblant al del Senat d'avui. Afavoria al partit que tragués més vots i donava entrada a la minoria més nombrosa. Balears elegia set diputats i cada elector en podia votar a cinc. Sens dubte, a les zonres rurals, el caciquisme exercia pressió damunt els jornalers. Una pressió a vegades psicològica. I el clergat també pressionava. El mateix bisbe Miralles no s'amagà de fer campanya en favor de les opcions més convenients als seus interessos. De fet, es perllongava la xarxa de relacions humanes i socials formada en l'època de la Restauració. La dreta, formada per elements de la classe social que havia regit els destins de l'illa durant la Monarquia, seguí essent la classe hegemònica durant bona part del periode republicà".

- Es a dir que la victoria inicial de les esquerres, que dóna entrada a la República, a les Balears no es poqué consolidar.

- Durant els primer mesos la dreta estaba desconcertada, i això va poder ser aprofitat per l'esquerra, Un fet de fonamental importància va ser que, inicialment, l'alternativa de Joan March, de signe capitalista-liberal, no volgué anar a les urnes aliada amb la dreta tradicional, integrada per elements de la noblesa, del clergat i de l'exèrcit.

- Aleshores, també les esquerres pressionan, electoralment.

- Si, l'esquerra també fa ús de procediments de dubtosa ortodòxia democràtica, com poden ser els piquets d'acció directa a pobles i barriades de Palma. En tot cas, el seu poder és molt inferior a les zones rurals"

- I damunt la nostra terra, les esquerres guanyen poques vegades.

"Per entendre el front populisme han de ser contemplats els governs dretans dels dos anys anterior i els fets d'octubre del 34"

Les eleccions de 16 de febrer de 1936

- Efectivament, guanyen les Constituents de 28 de juny del 31, i a molts de sectors no tots, les municipals de 31 de maig del 31 amb triomf rotund a Palma i a tots els pobles on es varen repetir, exepte Santanyí i Sóller: també guanyen les de 4 d'octubre del 31 per cobrir l'escó de n'Azaña, que ocupa en Carreras, i ja no tornen a guanyar fins a l'abril del 36, les de Compromissaris, perquè a partir de les Municipals de 23 d'abril del 33 s'inicia la recuperació de les dretes, que dura fins al final. Concretament, a les de Compromissaris del 36, la dreta no es presentà.

- De fet, el joc electoral republicà sembla un encadenament d'accions-reaccions on els dos blocs, esquerra i dreta, s'oposen radicalment, fins i tot en el camp mateix de les realitzacions.

. Es cert, i per poder entrendre les eleccions de febrer del 36 s'ha de contemplar la realitat política que s'havia viscut els dos anys anteriors (1934-1936). A rel de les eleccions de novembre del 33 governaren les dretes de CEDA i el centre-dreta dels radicals lerrouxistes, El seu programa de Govern, a nivell nacional es centrava molt especialment en susprendre o derogar les tènues reformes iniciades dins l'època d'Azaña (1931-1933) i, dins no pocs sectors, en dinamitar a la mala el règim republicà. Però també, per entrendre aquestes eleccions, s'ha de tenir present les conseqüències de la Revolució d'Octubre a Astúries que, baldament no tenguëssim pràcticament cap incidència a les Illes, varen poder servir d'excusa per iniciar una forta repressió contra el moviment obrer illenc, molt especialment contra el reduït grup comunista.

La dreta pregonitzará una lluita sense treva contra la REVOLUCIÓ

- Sembla que la primera iniciativa frontpopulista, aquí a les Illes, va sorgir del Partit Comunista, que aleshores era una força molt minoritària.

- Sí, l'any 1934 el PC convoca a les forces d'esquerres a una reunió conjunta per formar un front unit contra l'avanç de la dreta. El PSOE i la UGT adoptaren una actitud d'expectativa a l'aguait del que passava dins Espanya. No es volgueren comprometre. Val a dir que els comunistes actius, aleshores, eren 50 o 60 i que actuaven com a grup interessat, puix que els habien clausurat la seva revista Nuestra Palabra, i havien tancat els seus locals i empresonat els dirigents a rel dels fets d'octubre dle 34. L'executiva del PSOE va formar un comité de seguiment dels fets, mentre les Joventuts Socialistes insistien en la necessitat de sortir al carrer. Els comunistes eren partidaris d'anar a la vaga general. A algun poble, no sé si era Costix, hi hagué alguna proclama. Per tot varen ser destituïts els regidors d'esquerres, la qual cosa formava part de la normativa excepcional, d'estat d'exepció.

Per entendre el front populisme han de ser contemplats els governs dretans dels dos anys anteriors i els fets d'octubre del 34

- Es a dir que el Front Popular trobava justificació en la repressió del Bienni Negre, de la mateixa manera que aquest contestava a la proclamació d'abril del 31. Tot dins una mena de moviment pendular, progressivament accentuat, que acabà per espatllar la maquinària del rellotge.

- Així va ser. I no podem evitar enfrontar-nos amb l'evidència d'un Partit Comunista amb plantejament carregats de violència. Al tercer intent, pel gener del 36, els comunistes aconsegueixen convèncer les altres forces d'esquerres de la necessitat d'un Front Popular. Però els plantejaments són molt diversos, mentre Esquerra Republicana es refereix a un Front Popular Electoral, el Partit Comunista parla d'un Front Popular Antifeixista.

- Aquestes realitzacions havien estat obstruïdes deliberadament, només per dinamitar les iniciatives que venien de l'esquerra. D'altra banda, es tractava d'un programa moderat.

- Sí, en Francesc Carreras, d'Esquerra Republicana, el considera un paper raonable que no acusa la presència activa del marxisme. La transigencia obrera no ha podido ser mayor, diu textualment. O, a l'inrevés, el programa de la coalició de dretes era molt imprecís, de signe negatiu: proclamava el seu antimarxisme i preconitzava una lluita sensa treva contra la revoluciño. El terratinents empraren, a les zones rurals, tots el medis per violentar el vot dels jornalers i amitgers. I el clergat jugà a fons a favor de les oligarquies. Els salaris del camperolatr eren de misèria (1,50 diàries)

"Antorxa", un diari d'esquerres

- Les esquerres perden estrepitosament. El set escons son guanyats per les dretes. Dins la perspectiva històrica, resta però aquella experiència d'Antorxa, primer i únic diari d'esquerres dins la història del periodisme a les Illes.

- Antorxa es publicà entre el 25 de gener del 36 i el 22 de febrer del mateix any, Es un fruit del frontpopulisme. Obra de republicans i socialistes. Fins avui no ha tengut continuïtat. Hi col·laboraren, entre molts d'altres, Aurora Picornell i Gabriel Alomar.