"Mallorca Nova", la Mallorca captiva. Noticies dels mallorquins republicans al front.

Memoria Civil, núm. 37, Baleares, 14 septiembre 1986

Barcelona fou la ciutat on s'arreplegaren  la majoria de Mallorquins escapats de l'illa i punt de trobada de tots aquells que lluitaren als diversos fronts. Per tot aixó, es feren realitat les publicacions fruit de la constitució de diverses organitzacions, continuadores de les existents a Mallorca abans del cop. Aquestes dues revistes, Mallorca Nova i el Suplement del Obrero Balear poden ser un punt de partida per tal d'elaborar un exhaustiu catàleg de nombs de tots aquells mallorquins que formaren part de lèxercit republicà, que s'hauria de complementar amb els tetimonis personals a manda de documentació fidedigne i completa, fora de l'abast de l'investigador.

Origen de Mallorca Nova

A "L'Instant" del 7 de setembre hi trobam una notífica referent a le selecció mallorquina de Futbol, però ben aviat començen a apareixer noves de l'Agrupació "Mallorca Nova ", que participa a desfilades, com la del 11 de setembre amb un pancarta que diu "Mallorca Nova als màrtirs de la llibertat" A la commemoració del 6 d'octubre, també hi participa, en companya d'una representació de les Joventuts Socialistes Unificades de Mallorca.

Serà aquesta organització socialista qui més aviat treu al carrer el seu pròpi òrgan d'expressió, el "Suplemento de El Obrero Balear", però la intercomunicació de mallorquins a la península s'estableix amb el naixement de la revists "Mallorca Nova", el juny de 1937. Diversos joves enquadrats en el PSUC -Vicenç Torres, Vicenç Garcès, Miquel Munar, Bartomeu Bosch, Víctor Alomar, Rafel Aguiló, Miquel Rigo, Jordi Morey, Antoni Prieto ...- començen editant el "Suplemento" i ja al primer número hi col·labora Ignaci Ferretjans, fugitiu de Mallorca, i qui serà l'autèntic animador de la publicació.

Paral·lelament i d'una manera conlfuient, homes d'Esquerra Balear, com el mateix Antoni Maria Sbert, Francesc de Sales Aguiló, Pere Oliver Domenge, Francesc Carreres, Pere Capellà ... s'organitzen i treuen una revista ciclostilada que anuncia al primer número el propòsit de posar en relació els mallorquins antifeixistes escampats per tot arreu, i contribuir amb el seu esforç i entusiasme a la nova estructuració política, social i econòmica de la nostra terra i per això prega a una nota final que tots els mallorquins enviïn a la nostra redacció, totes les notícies fidedignes que tenguin de la nostra terra i de la situació dels nostres germans.

Suplemento de El Obrero Balear

Editat en molt bones condicions tècniques, el "Suplemento", si bé comença donant notícies dels mallorquins a la península, cada vegada més es decanta cap a un tipus d'articles doctrinaris i de seguiment de la situació política. Al seu primer número hi ha un reportatge firmat per J. Rosselló Clar sobre els mallorquins del Batalló Stalin, de caire comunista, que participà en el desembarcament del Port de Manacor. Dona compte de la mort en aquest front: Rafael Barceló, Bernat Campins, Andreu Gil i Miquel Salom. Dels 46 membres mallorquins del batalló, 2 han aconseguit el grau de Tinent en campanya (Vivancos y Prats) i relaciona els ferits al front d'Osca (Bartomeu Cànoves, Antoni Vicens, Nofre Villalonga i els tinents Vivancos i Prats).

De cada vegada insisteix més el "Suplemento" amb la intervenció italiana en el conflicte, encara que apareixen notes assenyalant les fugues de esquerrans mallorquins de l'Illa. Al número 5, corresponent al juliol del 1937, Víctor Alomar entrevista a un dels 40 sòldats mallorquins que s'han passat al Front de Guadalajara i apunta "Aunque nos han dado los nombres, para evitar que los esbirros de Mussolini que ejercen su dominio en Mallorca, hagan víctimas de su ferocidad a sus familias, los omitimos".

Gabriel Alomar amb el seu fill Víctorí l'esposa d'aquest. Ambdós van escriure i col·laborar a la premsa de l'exili.

La documentació de Mallorca Nova

Ja hem esmentat la senzilla edició de la revista "Mallorca Nova", que manté al llarg de la seva publicació una estructura també sencilla però molt més informativa i d'intercanvi que no pas doctrinal, com el "Suplemento".

Una secció titulada "els nostres màrtirs", amb la biografia d'un personatge il·lustre (Emili Darder, Alexandre Jaume, Antoni Amer, Fernando Leal, Joan Mas ... ), sol encapçalar la publuicació. Una altra secció fitxa és "Mallorca endolada" on es relacionan les persones afusellades i assessinades a Mallorca, apuntant la seva militància política i el seu càrrec públic.

Hi ha un "noticiari" on es barregen les noticies recollides de la premsa mallorquina com les arribades del front. Altres articles firmats acaben omplint les quatre pàgines de la publicació.

Si ens fitxam amb el noticiari hi ha moltes notícies del front, tan en forma de la notificació de morts i ferits, com en forma de opinions dels combatents, sempre amagats rera les inicials del seu nom, per tal evitar repressalies als seus familiars a Mallorca.

La revista està plena de bon humor i entusiasme i sol·licita a cada instant totes les dades possibles per tal de completar un ampli arxiu. No hi manquen curiositats com la dedicació de la "Carrera de San Jerónimo" al marinero Coll (agost de 1937), recencions de llibres i articles publicats a l'estranjer sobre les illes, la notícia de 46 evadits del front de la Alcarria el 4 de juny de 1937, de 5 més l'endemà amb interessants declaracions dels fugats, l'afusellament d'un grup de soldats rebelats a Manacor (juliol de 1937), el pas de 2 mallorquins a Cogolludo (es refereix sens dubte a Llorenç Pou de Lloseta i Joan Serra Obrador de Sa Pobla), el trasllat a un camp de concentració de Campos de 280 mariners espanyols, que l'aixecament havia agafat a Italia, un decret d'Assistència als refugiats mallorquins que es troven a Vic en una quantitat aproximada als 100, publicar per la Generalitat, etc.

El 1938 hom creà a Buenos Aires un grup de Mallorca Nova que es proposava ajudar als al·lots mallorquins refugiats, que era també una de les tasques més importants que desenvolupà aquesta associació.